19.40. Intento dormir en un hotel-gasolinera al més pur estil 70s. No puc. No hi ha aire condicionat, i a fora es sobrepassa dels 30º. Quan hem arribat a Cox, un de la furgo ha dit: “el far-west”, i raó tenia. Cox està en mig del no res. És que no és res. No hi ha arbres, ni activitat a cap hora. Hem arribat a un espai estrany i inapropiat per participar en un festival que més aviat té à nim de concertillo de poble. Dos dels teloners, de la zona, no toquen perquè a la mÃnima son estrelles. Esperen no més de 300 persones, i a saber d’on les treuen. Tan me fa.
No només no va l’aire condicionat. N’hi ha que converteixen l’hotel en una sala de festes… Grà cies per l’educació. I un soroll somort i constant tampoc ajuda gaire a treure’n l’entrellat.
El sol fa acte de presència absoluta, i la “bona” organització només ens ajuda amb ampolles d’aigua fresques. Res de cà tering, ni tan sols ombra. Res, absolutament res. I diuen que és un “festival”. Ells sabran què significa…
Només m’interessa acabar. No sé l’hora, demà ens esperen 8 h de furgo per arribar-nos a Pamplona, on esperem seguir un horari que aquà no s’ha complert absolutament mai. I ens puteja. Oi tant. De les 00.00 que havÃem de començar o farem potser a la 1 o a les 2… tans els hi fot… en diuen festival.
19.44. Intento dormir i no puc… tampoc puc donar les grà cies. Després, que no preguntin. Tampoc tindran resposta.
03.54. Sortim amb la furgoneta plena. Està tot recollit. Els de l’equip de so genials, tot i l’apagada de llums. No s’ha acabat el concert… la gent hi era segurament perquè s’hi havia de ser. Perfecte, tanquem la furgoneta i oblidem-nos de Cox i del seu hotel. Cap a Pamplona… 8 h de furgo… de nit. Segon torn de conducció… m’està bé. Oblida.
