El concert d’Eslovènia va ser realment caòtic, però el futur encara ens deparava una nova sorpresa. A Eslovènia el factor clau va ser el vent: huracanià. En Marky ho deia constantment pel micro. La PA volada, evidentment, es movia moltíssim, i feia desastre les frecuencies altes. La LS9, com esperava, no està a la altura, no es precisa ni molt menys ràpida (contant, ademés, la poca pericia del tècnic de l’equip en programarla). Però “de fora” va sortir bé… A dormir a quarts de tres i sant torne-m’hi d’hora al matí camí cap a Cervia (ITA). Un altre cop, el mateix membre que l’altr dia va fer tard, va tornar-hi… casum.

El camí cap a Itàlia ens va recordar de nou aquesta mania italiana de fer cues i cues. Bona programació meva que va permetre’ns arribar a l’hora sortint amb antelació. La sala era el Rock Planet, un espai contingut però molt adecuat per fer concerts. Equip JBL (MPro), tant de PA com de monitors, amb bones etapes MACROtech, bona microfonia, Allen&Heath, dinàmica BSS. Perfecte per una sala com aquella. Segurament, fins ara, el millor equip. Tothom content i animat per un concert que es va desenvolupar perfectament, a l’hora, amb molta gent i un ambient magnífic. Genial.

L’endemà enfilàvem cap a Monza, el dia desgracia. Era un festival organitzat per l’equip de Rugby d’aquesta ciutat, amb una atenció espectacular des de només arribar. Per raons tècniques, vem arribar a les 12.00 per fer les proves de so, sense en Marky. Un sound check ràpid i, vist l’equip, innecessari. L’equip de PA era un DB Technologies (eing?) de mala qualitat: greus a saco i aguts incissius. Res de mitjos. Feia bo la reproducció de CDs, però poc més. Microfonia desconeguda, fins i tot amb micros on la marca estaba esborrada, expressament. Una GB8 de Soundcraft (horrorosa, ja ho dic ara) i un espai inmens. De nou, poca pressió sonora… però, insisteixo, una atenció especial i espectacular. El concert, però, no es va fer.

D’aquella calor extanuant que ens va rebre a Monza quan feiem el load-in, vem passar a la histèria a les 21.30, quan vem arribar de l’hotel per començar a tocar. Només aparcar la furgoneta, i conscients de que el cel amenaçava a pluja, el mateix organitzador, ja nerviós (un nano jove d’uns 25 anys), ens informava que feia parar el grup i esperariem a veure què feia el temps. De cop, sense avís previ (a excepció d’aquells núvols foscos amenaçadors), vem passar d’una gota al vidre de la furgo a una tormenta amb tota la regla. Impressionant. Els poc més de 10 m entre la furgo i l’escenari van ser suficients per acabar xops. Tots (els dos músics -guitarra i baixista-, el rodie i servidor) vem córrer a l’escenari a començar a tapar el nostre equip… la pluja era bestial, amb un fort vent lateral i un concert espectacular de llamps i trons. De cop, recordo la munió de cables amb corrent que pululaven per l’escenari, en especial moltes regletes de corrent, algunes colocades a terra, darrera la PA. Mentres els tècnics tapàven i fins i tot recollien la PA i els músics teloners anaven desplegant els seus equips, dóno l’ordre als meus de sortir VOLANT de l’escenari… sense excuses. Vaig fer bé, perquè allà on hi havia en Carlos, el rodie, segons després de sortir, es va produir un espetec de corrent que segur li hagués fet mal, molt de mal. Ja al camerí, l’Ivan i jo vem tornar a l’escenari per avisar als qui encara hi eren que fugissin o, com vem aconseguir, tallar la corrent. No hi havia diferencial, obvi… Perillós.

Vaig suspendre el concert, per raons de seguretat obvies… tot i que la pluja va durar el suficient com per anular-se per sí sol. Xops, sense samarretes, vem desmontar i eixugar el nostre material, carregar-lo a la furgo i sortir cap a l’hotel. Mentres, el promotor ens pagava el catxé amb llàgrimes als ulls… però son coses que passen. Com és que no es fan servir el seguros per pluja?
Aquella mateixa nit vem decidir, com que estàvem prou desperts i animats, no dormir a l’hotel i fer el llarg viatje de Milà a casa. Vem fer bé. A les 10 del matí ja era a casa. Ara un petit showcase i a tornar a la batalla. A veure com va.

PD: La fotografia no es meva, és d’en Didac. I el concert és el del Razzmatazz.