Podria dir tranquil·lament que son les tres de la matinada tocades a qualsevol lloc, a qualsevol hotel, durant qualsevol gira. Que son les tres tocades és ben cert, els altres qualsevols son simplement circumstancials. També puc dir que estic cansat, que torno a compartir habitació amb algú (amb l’Ivan), i que demà, a primera hora, com sempre, toca anar a un altre qualsevol lloc.

Poca gent entén sens dubte el què em pasa, el què sento. És quelcom que es porta a la sang, i que així ha de ser per soportar-se i viure tranquil. Sacrificis molts, i ningú dels qualsevols que aquí ens trobem crec que en faci bandera. Incomprensió, moltíssima més. Però això tira, i molt… així que endavant i a seguir.

Hem tocat a València, en una sala petita, recuperant aquell espetit punk que de fet buscàvem en aquesta gira concreta. En aquesta gira és la última parada “petita”, ara venen grans escenaris i festivals. També ens fa il·lusió, oi tant.

Son les 3 de la matinada de qualsevol dia… i ara només espero que siguin les 10 per tornar a agafar la furgoneta, recórrer uns quants km (molts dirien que son masses), i sant tornem-hi. Qui no ens entengui… doncs res a fer. Que això és molt fort tu…