Amsterdam

Sempre que hi vinc, sempre que m’emporto bona imatge d’aquesta ciutat. És preciosa, bucòlica fins i tot… però també segur que estic contaminat per un sentiment ben contradictori que m’arrossega dia i nit des de fa ja uns mesos… no ve al cas. Tan us fa…

Estem a Schipol (o com s’escrigui) camí de Milà. Aquesta tarda toca show en una sala que, segurament, serà petita. Cap problema. Els de la furgo van sortir ahir de BCN i a aquestes hores ja haurien de ser a Piacenza. Venen amb un vidre trencat… per això de parar a una àrea de servei, dormir i estar a punt de ser robats. Coses de la carretera.

Ahir l’experiència va ser bona. D’hora al matí ens van portar al set on en Tom Hitfield (el de la roba) faria la presentació, un passe de models ensenyant la seva roba per aquesta temporada. Un “desfile” diferent, amb la participació nostra durant una de les col·leccions. De fet, amnb l’escenari (la passarel·la) fosca, baixa la bateria del sostre, s’hi monta en Marky i toquem uns 7 temes. El meu control de FOH situat en un dels laterals, sense casi visió ni audició… coses de l’espectacle. Però va sortir molt bé. Divertit, diferent i sobre tot arriscat. Arriscat perquè no podiem permetre’ns cap error, ni el més petit, donat el tema de l’actuació. Mentres tocàvem, anaven passant els i les models, que acabaven interactuant amb en Dave, l’Ivan i en Carlo que sí compartien set amb tota aquella gent. En quan a àudio, portava una H1000 (que pensava que era més nova del què és… aquesta hauria de ser la taula mínima estàndar), amb un bon equip de SO: Meyer MICA penjat en tres parts i per cantons, ambs els subs sota el públic i els amplis de guitarra amagats ves tu a saber on. Tots els músics amb in-ears, menys en Marky, que es tira sempre a la piscina i li surt bé. Menys un Ivan que es va adonar només al final del bolo que la culpa de no sentir res pels in-ears era seva al no engegar-los, la resta prou bé. Curiós…

Doncs això, que ara tornem a la realitat, a les gires de sala-festival-concerts, dia sí, dia també. Que és el què toca tu…