Avui surt a la venda el disc

I les ganes que en tenia, segurament més que les del propi Roger. La data és avui, segons ens van dir des de K-Indústria. De fet, però, encara no la trobo al iTunes (sí noi, ens hem d’adaptar). Evidentment, tot el mèrit és d’en Roger, però també m’en sento part important. Ell ha aconseguit, entre altres coses, auto produir-se el seu disc (cosa que no és nova en ell) però afegint un figura que feia temps que no apareixia en els discs: el productor tècnic. Aquesta era, bàsicament, la meva feina. De fet, no sabia exactament com etiquetar-me fins que vem fer un repàs del fet i del què s’havia de fer. Quan un artista té molt clar com han de sonar els seus temes, només queda la percepció de que s’ha de fer i punt. Sota un nivell d’exigència molt alt, en Roger i jo fa temps que hem aconseguit un nivell d’entendiment (tècnic) realment profund, el què ha permès entrar en aquest projecte fins ben endins. Jo n’estic molt content, espero que a qui els agrada en Roger Mas, també… avui comença, per dir-ho d’una manera, una etapa d’espera de crítiques. Benvingudes seran, oi tant.

I des d’aquesta posició, a l’espera que el disc agradi, tinc ganes d’agrair enormement la feina feta a dos persones: en Tomàs Robisco per la seva feina i paciència a la Bucbonera de Caldes; i a en Jordi Solé, de Musiclan, pel saber fer durant les mescles. Però ara a esperar… esperar que es facin bé les coses que s’han de fer, com trobar concerts, treballar en ells i tirar endavant el projecte. A veure què us sembla el disc.