Barrejant Ramone amb Mas

Dissabte tocava concert a Sesué… és d’aquells poblets que un coneix gràcies a circumstàncies. Ni idea de que existia si no fos per l’assistència a aquest festival, el EstoEsLoQueHay. De fet, segons escoltava, el poble només té uns 30 o 40 habitants censats, la resta (perquè hi ha moltes més cases) son segones residències. Poble de montanya, a tan sols uns 10 km de Benasque (ui, una altre mega-ciutat, oi?). 

Equip molt just, amb dos caixes BlackSound per cantó, amb llurs subgreus, i un control analògic format per una GL4800 i dinàmica BSS. Just del tot, al límit sempre. Però tot i aquestes limitaciones (encara em pregunto perquè enviem rider tècnic), el personal s’hi va esforçar, i el concert, de nou, va sortir endavant. Ple de gom a gom, obvi també tenint en compte que era gratuit, però tenint en compte que el poblet aquest estava al mig de no res, sens dubte ens podem donar per més que satisfets.

L’endemà al matí feia baixar la furgoneta ben d’hora perquè tenia concert amb en Roger Mas a Santpedor, dins d’un cicle de veus que organitza una entitat anomenada Amaresc. Un canvi brutal pels meus sentits: passar del més pur i genuí punk a la melodiosa i característica veu d’en Roger Mas. Cap problema, evidentment, però no deixava de ser, si més no per mi, curiós. L’equip de so el portava So JC (sota el meu control), per tant cap problema. Tot just fa uns minuts estava parlant amb en Roger, que em recordava que s’havia sentit de collons a l’escenari. Quan hi ha bon material, tot resulta ser més fàcil…

La plaça de Santpedor va quedar plena de gom a gom per escoltar un Roger Mas escortat per en Guitó al piano i n’Arcadi al contrabaix. Una formació que sota el meu parer, resulta tremendament més atractiva. Un concert d’aquells llarguets, però que deixen, segurament, un bon sabor de boca als qui s’hi van passar. Cal dir que, tot i ser gratuit, el comportament del públic va ser exemplar, amb un silenci absolut durant tota l’actuació i amb una entrega que va fer sortir en Roger i la seva banda un parell de vegades (una més de l’esperada).

Ara mateix em trobo a un bar prop del Razzmatazz. Toca, de nou, concert amb en Marky. Ens espera la nit de Sant Joan. Tinc ganes de fer una sala 1, així que a esperar, que un té la mania d’arribar més d’hora “per si les mosques”. Tot just acabi el concert, hem de volar literalment cap a Amsterdam… per tant, a les 5 en punt destí “Aeroport de BCN”… quina nit més llarga ens espera (i això que és de les més curtes).