Un ha d’estar molt segur del què pot oferir i, sobre tot, del com ho pot oferir per atrevir-se a fer un recital sol (guitarra en mà , tot i que pot ser qualsevol altre instrument) davant d’un mig miler de persones. Evidentment, qüestionar-se això d’algú que fa més de 10 anys que ho fa pot estar fora de lloc; però fer-ho quan et passes concert rera concert analitzant-lo i buscant què pot millorar, agafa forma en quan, de cop i volta, t’adones que darrera hi ha hagut, com a mÃnim, reflexió i, per tant, el resultat millora.
Dijous a la nit, al pati del Museu de la Mediterrà nea de Torroella de MontgrÃ. Roger Mas sol amb la seva Godin, amb 2 PS10 de monitors i 4 Turbosound (similars a unes PS15, per entendre’ns) com a PA. Una sempre desagradable 01 a control. Tot ple… clar que era gratuït, però també destacar que les “baixes” van ser poques. Mig centenar de CDs venuts. I la diferència?
Un cantautor no només ha de saber cantar i composar, sino també saber “explicar-se” sobre l’escenari. Saber fer entendre cada una de les seves lletres (més en un paÃs on, mal acostumats als grups extrangers junt a aquesta incultura d’idiomes que encara arrosseguem, escoltem més la música que el missatge) però també sabe fer-ho bé. Saber sortir sense repertori i escoltar el què diu la gent amb els seus comentaris, gestos, els sorollets de les cadires, l’estona que aplaudeixen… I anar desbrossant el què tens pensat cantar de la manera més fluida possible. Tot això, acompanyat d’algunes paraules, missatges que et defineixen, a tu o a les cançons… per acabar un recital amb el millor resultat possible.
Doncs ahir va ser un d’aquells dies en què en Roger, en solitari, crec que se’n va sortir millor. On va saber fer fluir les paraules, emocionar amb les cançons i trencar mica en mica el gel del públic per posar-se’l a la butxaca i acabar treient un somriure de plaer i felicitat a cadascú dels qui omplien aquell pati. Sà noi, has fet bona feina (ja t’ho he dit esmorzant).
Pel què fa a mi, també bon concert. Més arriscat amb els efectes, intentant otorgar-li dimensionalitat al sempre complicat binomi guitarra/veu. De nou amb el 86, que de mica en mica vaig coneixent, tot i que començo a trobar a faltar el Beta87 i, encara més, a desitjar el KSM105. Menys dinà mica a la veu i més a la guitarra… una solució que m’està agradant.
Un altre vÃdeo: Roger Mas
Ja fa un temps vem anar amb en Roger Mas (formació “tel·lúriques”) a TV3 a enregistrar una espècie de “concert” en directe sense públic. Ho vaig explicar en aquesta entrada. Va ser un repte del cual en vem sortir una mica “acollonits”. I ahir, per fi, es va emetre per TV3. Cadascú pot ara opinar, si [...]
Fent les paus (i II): LÃdia Pujol a Santes Creus
Diguem que no s’enrecordava, o que sà i que no en volia fer llenya de l’arbre caigut. Tan fa. Vai tornar a fer les paus ahir dissabte. M’explico. Nem camà de les tres temporades junts amb en Roger; qui em segueixi i/o conegui sabrà la “passió” que ambdós tenim per la feina, pel dia a [...]
Fent les paus (I): Roger a Caldes
Necessitava un cap de setmana com aquest? És diumenge al migdia i m’adono que estic fet un piltrafa. Cansat i abatut després d’una durÃssima jornada intensa laboral ahir. Però alhora content i animadÃssim pels resultats de tot el cap de setmana. Una espècie de blanc i negre controlat que ara mateix, aprofitant la ressaca de [...]
VÃdeo Marky Ramone a Sèrbia
Que ens van grabar en vÃdeo i he aconseguit treure’n un “extracte”:
Kesse (Tarragona)
Ho deixava entreveure en passats posts: porto tota aquesta setmana “tancat” en la regidoria i producció tècnica de l’espai més gran del festival de músiques del món Kesse de Tarragona. Aquest festival, de llarga trajectòria, té dues diferències importants enguany: la primera és que tota la producció tècnica i artÃstica la porta Batall; la segona [...]
Sèrbia, desgrà cies i II
És casi mitjanit. Si tot hagués hagut d’anar com anava, ara podria estar dient que m’he passat el matà i part de la tarda dormint; que he pogut descobrir que encara es difÃcil conseguir iPhones i que tornava al llit perquè demà a primera hora començo la producció tècnica del Kesse a Tarragona. Però només [...]
Sèrbia
10 h de viatge. Això és el què passa quan un vol anar de BCN a Navi Sad (Sèrbia) en avió… trobar-se a la 1 del migdia al Prat, agafar un vol cap a Munich a les 14.30, esperar 3 h un vol que, al final, sortirà 1 h més tard (aleshores, 4) i que [...]
Rockwave… Ramone’s wave
Gran concert, sà senyor, Tornava a fer falta. Tot i tocar a l’escenari “petit” (ja deia que de petit res) i ser-ne els caps de cartell, no va ser problema per tocar davant d’una audiència entregada des del primer moment, que va omplir tots els forats de la mega-esplanada que teniem davant. Genial. Tos [...]
6 de julio… ¡san fermÃn!
Doncs sÃ, aquest cop sÃ. Em feia falta poder treballar en un escenari de veritat, tot i els inconvenients que van aparèixer en forma de “tècnic de so superior” (de nom que no vull recordar i ni recordo… espero no ser mai aixÃ). Un lloc genial, amb un escenari envejable, i un equip a [...]
Continuar 
