I les ganes que en tenia, segurament mĂ©s que les del propi Roger. La data Ă©s avui, segons ens van dir des de K-IndĂşstria. De fet, però, encara no la trobo al iTunes (sĂ noi, ens hem d’adaptar). Evidentment, tot el mèrit Ă©s d’en Roger, però tambĂ© m’en sento part important. Ell ha aconseguit, entre altres coses, auto produir-se el seu disc (cosa que no Ă©s nova en ell) però afegint un figura que feia temps que no apareixia en els discs: el productor tècnic. Aquesta era, bĂ sicament, la meva feina. De fet, no sabia exactament com etiquetar-me fins que vem fer un repĂ s del fet i del què s’havia de fer. Quan un artista tĂ© molt clar com han de sonar els seus temes, nomĂ©s queda la percepciĂł de que s’ha de fer i punt. Sota un nivell d’exigència molt alt, en Roger i jo fa temps que hem aconseguit un nivell d’entendiment (tècnic) realment profund, el què ha permès entrar en aquest projecte fins ben endins. Jo n’estic molt content, espero que a qui els agrada en Roger Mas, tambĂ©… avui comença, per dir-ho d’una manera, una etapa d’espera de crĂtiques. Benvingudes seran, oi tant.
I des d’aquesta posiciĂł, a l’espera que el disc agradi, tinc ganes d’agrair enormement la feina feta a dos persones: en TomĂ s Robisco per la seva feina i paciència a la Bucbonera de Caldes; i a en Jordi SolĂ©, de Musiclan, pel saber fer durant les mescles. Però ara a esperar… esperar que es facin bĂ© les coses que s’han de fer, com trobar concerts, treballar en ells i tirar endavant el projecte. A veure què us sembla el disc.
