DesprĂ©s d’un parell de mesos, per dir-ho d’una manera, caòtics, estranys, tremendament diferents… torno a sentir aquella necessitat d’escriure quelcom, ni que sigui de tant en tant, en aquest bloc. Fer un repĂ s de tot el què m’ha passat en aquests mĂ©s de 60 dies en una sola entrada no seria just, per les presses, per la necessitat que encara tinc d’acabar d’ordenar les coses. Parlo tant de les fĂsiques com aquelles que transiten constantment pel cap i que poques vegades et fan cas. Hi han hagut canvis, oi tant… però ja els anirĂ© desgranant.
De moment, anunciar que visc en una nova casa, amb molta il·lusiĂł i amb les ganes que, tot i que imposades, necessito per seguir tirant endavant. No us espanteu, que tampoc val la pena. La vida segueix endavant i sovint t’adones que no val la pena remugar el passat, sino tan sols advertir el futur mentre, sobretot, es disfruta del present. Filosofia barata? Segurament, què hi voleu fer. A mi em funciona!
Entenem-nos en aquestes lletres com un “hola” de nou, desprĂ©s d’un menyspreat oblit imposat fruit del present ja passat. Que torno, que sĂłc aquĂ i que hi seguirĂ©. Que no deixo els escenaris, mĂ©s aviat al contrari. I grĂ cies. GrĂ cies a aquells (que saben bĂ© qui son: famĂlia, amics, propers… alguns desconeguts) que m’han ajudat moltĂssim i sĂ© que encara ho faran. Us necessito gent!
