De casino a Wiesbaden

Dimarts i dimecres estava a Wiesbaden, una ciutat molt prepera a Frankfurt. Hi era perquè Panasonic ens hi va invitar per presentar-nos el PT-AE2000 i el PT-AX200, els seus renovats (lleugerament) projectors per la actual temporada (suposo que fins d’aquí un any no el canviaran). Resumidament, poques novetats però interessants, sobre tot pel AE2000.Però l’anècdota va ser més tard. Ens van portar a sopar al Casino de Wiesbaden i, després, per “riure” una mica ens van donar a cadascú 5 euros (una moneda d’aquestes de casino) per jugar-hi. Ja va ser divertit el fet que ens vem haver de posar americana i corbata, que ens van cedir gentilment. Com que érem tres catalans, vem “invertir” junts els nostres 5 euros per arriscar-nos, més aviat divertir-nos. Hi vem estar-hi bona estona, més mirant què feia l’altre gent que no pas jugant. Era curiós, entre penós i divertit, veure gent que tirava un parell de bitllets de 500 euros sobre la taula de la ruleta i els perdia sense ni tan sols inmutar-se. Vem estar seguint concretament a una persona que, pel cap baix, va jugar-se (perdre) al voltant d’un milió de pesetes. En només 2 hores.Vem jugar-nos els 15 euros inicials apostant pel vermell o negre. Ningú més ho feia… Les apostes eren, aleshores, petites. Que si 5, 10, 20 euros… Vem entendre la (fàcil) mecànica de la ruleta i quan vem aconseguir augmentar la nostra inicial inversió de 15 a 45 euros vem decidir anar a fer una cervesa. Entre riures, teniem a la mà dues monedes de 20 euros i una de 5. Era “difícil” dividir aquells mínims guanys entre tres i, per tant, vem decidir jugar-nos-ho tot a un color. Al tornar a la taula, quan ja eren ven passades les 12 de la nit, ens vem trobar que les “petites” apostes ja no ho eren tant. Nosaltres només apostariem aquells 45 euros… la resta movia fitxes de 100 i 200. Poc a poc, sense voler-ho, ens vem trobar amb 300 euros a la butxaca, punt exacte per dir “bona nit” i tornar cap a l’hotel. 100 euros per cap guanyats de manera divertida i en menys de 2 h de “feina”. Ens en rèiem.L’endemà al matí, quan l’eufòria ja havia desaparescut (però no pas el bitllet verd de la cartera), la visió del què havia passat era molt més objectiva. Ens va fer “mal” descobrir que abans de plegar teniem dins de la butxaca 340 euros. Com que 40 no era divisible per 3 fàcilment, ens els vem jugar tots a un color… i vem perdre. Ens vem jugar 40 euros… Però el més “preocupant” va ser recordar el munt de gent que va anar apostant i apostant, milers d’euros. Suposàvem que ja sabiem què es feien… Total, un dels pocs (per no dir únic) viatje que, a canvi, torno amb uns calerons de més a la butxaca. I tot perquè vem saber parar…