Ja torno, ja

Després d’un parell de mesos, per dir-ho d’una manera, caòtics, estranys, tremendament diferents… torno a sentir aquella necessitat d’escriure quelcom, ni que sigui de tant en tant, en aquest bloc. Fer un repàs de tot el què m’ha passat en aquests més de 60 dies en una sola entrada no seria just, per les presses, per la necessitat que encara tinc d’acabar d’ordenar les coses. Parlo tant de les físiques com aquelles que transiten constantment pel cap i que poques vegades et fan cas. Hi han hagut canvis, oi tant… però ja els aniré desgranant.

De moment, anunciar que visc en una nova casa, amb molta il·lusió i amb les ganes que, tot i que imposades, necessito per seguir tirant endavant. No us espanteu, que tampoc val la pena. La vida segueix endavant i sovint t’adones que no val la pena remugar el passat, sino tan sols advertir el futur mentre, sobretot, es disfruta del present. Filosofia barata? Segurament, què hi voleu fer. A mi em funciona!

Entenem-nos en aquestes lletres com un “hola” de nou, després d’un menyspreat oblit imposat fruit del present ja passat. Que torno, que sóc aquí i que hi seguiré. Que no deixo els escenaris, més aviat al contrari. I gràcies. Gràcies a aquells (que saben bé qui son: família, amics, propers… alguns desconeguts) que m’han ajudat moltíssim i sé que encara ho faran. Us necessito gent!