Mastering al Nautilus (Milà)

Són quarts de deu de la nit. Prop de 12 h tancats al Nautilus de Milà. Acabo de trucar a casa per donar-los la bona nit, i quan torno a la sala em trobo sol. En Roger i en Claudio Giussani (el que ens fa el màstering) han “desaparegut”. No els trobo (tampoc els busco, per allò de l’educació i no voler obrir portes que potser no has d’obrir). És una bona senyal. Deuen ser a la sala on perderan (invertiran, millor dit) una estona per allò del CD-Text, signe que confirma, de nou, la pulcrositat amb la què en Roger porta el disc.

Puc afirmar que el disc està acabat. I impressiona. No sé si exactament ha sortit com esperàvem, però sí puc dir que té un encant inmillorable. Té coses molt bones i molt poques de dolentes (o això creiem). Sorprendrà a més d’un, ans espero que per bé. Sobre el paper, esperem entregar-lo dimarts a qui correspongui per enllestir el final del trajecte: la “fabricació”. Ara tinc ganes de recórrer el trajecte de tornada fins on tenim el llit, a un parell d’hores d’aquí… quina mandra tu.

Post-data: Puc dir que Milà és maquíssim, a no ser que hagi canviat molt els últims 365 dies. Si més no, he pogut veure l’interessant trajecte des de l’estació de metro que hi ha a 300 m de l’estudi de mastering, el Nautilus, a aquí. Bonic… o no.