Mort al HD DVD

Ja era hora que Toshiba entengués que el seu format d’alta definició, sigui o no el millor del mercat, no té futur comercial. És impossible lluitar “sol” contra la resta de fabricants que, en aquest cas, estan liderats per gent com Sony o Philips (tot i que la holandesa mai ha mostrat un interès clar). Però el HD DVD ha mort.

Clar que dins lo bo de la notícia també queda el fet que son molts (sobretot a Amèrica) que ara tindran una totxana a casa, un aparell que, pot ser amb el temps, serà una relíquia. Però això obrirà el mercat, permetrà unificar esforços en una única direcció i avançar en el salt a la alta definició. També hi ha el perill que, a falta de competència (el HD DVD ha estat un bon enemic a batre) s’estanquin els preus i, fins i tot, es congelin els preus. Però personalment crec que no. Qualsevol analista veurà que el mercat del DVD-Video està mort, gràcies en part a la massiva adaptació que ha tingut al mercat, l’entrada de les marques blanques (que han permès trobar lectors de DVD-Video a menys de 50 euros) i, sobretot, internet i les seves descargues massives. Per un altre cantó, la diagonal de 42 i 50 s’està estandaritzant i això sí provoca notables diferències d’imatge fins i tot per un profà. Els discs Blu-ray (tot i la seva curiosa limitació de zones) baixaran de preu (em refereixo a les pel·lícules) i, fins que no tinguem velocitats de descarga boníssimes (parlo de nivell mundial), serà poc llest descargar una película en qualitat SD comprimida.

En qualsevol cas aplaudeixo la decisió de Toshiba. Tant en el seu moment com a propulsor d’un molt bon format com ara, que ha reaccionat amb valentia donar el seu fracàs. Pot ser una mica tard, però ho ha fet.