Doncs sí, aquest cop sí.  Em feia falta poder treballar en un escenari de veritat, tot i els inconvenients que van aparèixer en forma de “tècnic de so superior” (de nom que no vull recordar i ni recordo… espero no ser mai així). Un lloc genial, amb un escenari envejable, i un equip a l’alçada. Oblidat Cox… i Piacenza, Eslovènia (o Eslovàquia, tampoc ho vull saber). PA volada (això sí, uns 4 m menys amunt del necessari), una magnífica (i anyorada) PM4000 de Yamaha (analògica) i, no menys important, gent… molta gent (uns 5.000).

Pamplona és tan bonic com desagradable. Vem acabar de tocar a quarts de cuatre i vem voler fer una volta per la ciutat. Ple de gent aleshores, la majoria en estat ebri, deixant rera seu uns carrers plens de vasos de plàstic, vòmits i pixades. Em dec fer gran, però no és una festa que m’atraigui, o vem fer una volta justament en el pitjor moment. Segurament serà això últim, perquè tanta gent no pot estar equivocada, oi?

Tot això ho escric ja al festival Rockwave de Grècia (encara que, de nou, ho porti a la web dies més tard), un espectacular festival ben organitzat i montat (a excepció de la qualitat de l’hotel… que deu ser cosa genèrica en aquest país, pels records que em porta d’anys enrera). Dos escenaris, un magnífic, fixe, d’estructura metàl·lica sensacional i unes mides envejables. L’altre típic, com el de Pamplona (o el de qualsevol festa major important), amb un EV penjat i, això sí que m’agrada, una sensacional Venue a FOH. Quina il·lusió. De l’EV dir que no passarà pas a la historia: ni potencia ni encara menys qualitat.

No hem dormit. Arribàvem aquesta mateixa nit a les 4 hora local (1h més que a casa). Feia com 16 h que estàvem castigats de viatge: primer de Pamplona a BCN (unes 5 h), després cap a l’aeroport, esperar l’avió, les casi 3 h de vol i la casi hora sencera de l’aeroport fins a l’hotel. A les 4 del matí em posava a un llit fet pols per, tres hores més tard, llevar-me i sortir cap al festival per fer les proves de so. Molta son, moltíssima.

Un cop acabades, però, decidim quedar-nos al festival. Hi ha bona zona de càtering, prou beguda (preciades aigües) i un cartell d’artistes desconeguts per mirar… o si més no per descansar. A l’hotel, a part d’una platja just davant que en comptes de sorra hi ha pedres, poca cosa més atractiva hi ha. Ens guanya la son, però tenim paciència (part de la feina,tu), així que a esperar i esperar sota un sol de justícia que fa divertit aquell fred que vem passar a la mitja nit passada a Pamplona (13º).

Finalment, demà és dia de festa… a Grècia. No sé perquè pensava que just acabat el concert enfilàvem cap a casa, però no, haurem d’esperar 24 h (millor). Un dia pont a casa (que em passaré recuperant la son i, si tinc sort, amb una visita fugaç a en Pol) i sant torne-m’hi cap a Sèrbia. L’últim d’aquesta primera tongada amb en Marky Ramone.