Petits moments de relax

És casi la 1 de la nit, d’un dilluns que no és pas qualsevol. Fa unes 4 o 5 hores arribava de Tenerife i en unes altres 4 o 5 torno a marxar cap a Dubai (uau!). Coses dels avions, que m’han permès fer una petita parada (tècnica) a casa, en comptes de passar la nit en un hotel de ves a saber on. Perfecte.

Perfecte perquè ha fet que en Pol, el meu petit, arranqués a somriure just després de passar-se una bona estona plorant (coses de la nostàlgia). És ben cert que aquesta feina, a part de dura, necessita de la complicitat de qui son la teva família més directa. Per un nen petit com en Pol, habituat a la monotonia diària que, per altre part, admira, el meu “comportament” li ha de semblar estrany: em paso dies i dies a casa amb ell i, de cop, desapareixo i només apareixo, molt de tant en tant, pel telèfon (on no sol mostrar massa interès, tot sigui dit). Són coses amb les que hem de viure i, com deia la Montse, saber compensar.

D’altra banda, en poca estona, començarà un nou repte. Tècnicament complex, divertit i atractiu, tremendament atractiu. Per davant unes 8-10 h d’avió que, sincerament, ja m’esgoten (pot ser per això em resisteixo fins a la última a anar a dormir, i així poder “descansar” millor enaquell petit seient que em tocarà). Però per l’altre, la possibilitat no només d’actuar en un festival gran, sino, alhora, visitar un lloc que, segurament, no hagués visitat per iniciativa pròpia (i no pas per falta de ganes). Després de deixar en mala vida la petita Sony que vaig comprar just al setembre, m’he deidit per carrgar-me a l’espatlla la D70, a veure si, alhora, recupero aquella petita afició que vaig agafar per la fotografia i que sempre em remou.

Però també sóc conscient de que potser no tindré tan temps lliure com espero. Ahir ho era, sobre el paper, a Tenerife. Tot i llevar-me a les 10 (bona hora, tot sigui dit), just després d’esmorzar vaig estar esperant-me a l’habitació a que algú em fes companyia. Quan va ser així, ja era l’hora de dinar. La veritat és que ens vem posar a caminar bastanta estona i va ser curiós descobrir una “estranya” ciutat com la de Tenerife: una ciutat regentada pels edificis alts (moltíssims), amb contrastos entre lo modern i lo antic, amb pendents pronunciades i, sobre tot, amb un clima de tranquil·litat realment atractiu. És un d’aquells llocs que poso ja a la meva llista d’idonis per anar a descansar-hi una llarga estona… Després de la passejada vàrem tenir assaig (poca feina vaig tenir, obvi), per després tornar a caminar carrers amunt i avall fins trobar un lloc per sopar. Un parell de cerveses i sant torne’m-hi cap al llit. Dèiem que si haguéssim descobert abans aquell complex de piscines abans ens hi hauriem afanyat a primera hora del diumenge… qui sap. Ah… el concert de dissabte molt bé, amb una excel·lent afluència de públic que va fer les delícies del promotor (ben bé s’ho mereixia) però, de nou, amb un equip que, tot i ser de calitat, ben bé li faltava triplicar la potència.