Revista CEC: punt i final.

Casi han estat 5 anys. A les portes de l’aniversari, casi al finalitzar gener, deixo de ser el director de la revista CEC. Ho faig, en primer terme, per què m’és cada cop més complicat poder compaginar ambdues professions; però també pels canvis de “política” editorial que, des de farà un any, la revista començava a patir. En menys de 5 anys he demostrat que és totalment possible editar una revista tècnica totalment objetiva i lliure de qualsevol estament publicitari. Al sector hi ha altres dues publicacions “fortes” que fan justament el contrari, amb resultats més o menys correctes però molt allunyats del què CEC va aconseguir ara tot just fa un any i mig. Però aleshores, a les primeres de canvi, es necessitava ingressar més i més, a canvi del què fos. Una filosofia de treball que, tot i que válida, està molt allunyada del què jo vull. Hi ha molts més motius, divertits, curiosos o ves a saber… però el cas és que ara se m’obre un futur tremendament esperançador que afronto amb una il·lusió inmensa i amb unes ganes brutals.

Abandono CEC i em poso a seguir treballant en un món que m’apassiona i em torna literalment boig. Ho faig savent que ho puc fer i que n’estic totalment capacitat. Però no deixa de ser un repte i, per tant, entranya algun misteri que, estic segur, sabré sol·lucionar. Però ara estic aquí… i aquí penso seguir. Sóc massa tossut.