Sèrbia, desgràcies i II

És casi mitjanit. Si tot hagués hagut d’anar com anava, ara podria estar dient que m’he passat el matí i part de la tarda dormint; que he pogut descobrir que encara es difícil conseguir iPhones i que tornava al llit perquè demà a primera hora començo la producció tècnica del Kesse a Tarragona. Però només puc dir que estic al llit a punt de dormir… que demà comença bla bla bla. Nem a veure.

Les desgràcies no venen mai soles. Ja he dit en una altre entrada (recuperada del bloc de notes) que, així vist per sobre, el concert d’anit va anar prou bé. Vem començar amb 15 minuts de retard, però en Marky va plegar veles a les 3 en punt. Menys de mitja hora més tard, enfilàvem cap a l’aeroport, en una furgoneta Ford tremenda (de vella i carralla), que mai més amunt de 80 km/h va arribar finalment al voltant de les 5 de la matinada (ja era de dia!!!!!) a l’aeroport. Un aeroport que tot just obria portes. El segon avió que s’enfilava era el nostre, amb destí a Munich. Si l’anada van ser més de 9 h, la tornada havia de ser més ràpida (el temps d’enllaç era molt més curt a Munich). Conseguim facturar i tenim prou temps per fer un café abans d’enlairar-nos. Però quan estem a punt d’embarcar, la noia tonta ens diu somrient: “Cancelled flight”. 

Acabo d’arribar de l’aeroport. Hem perdut casi 10 h, la majoria a Belgrat esperant un vol que ens havia de fer sortir d’aquell infern. Crec que he acabat “odiant” Sèrbia. Vaig tenir molta sort al deixar als companys esperant l’equipatge del vol cancelat i aventurar-me a buscar alternatives al vol. No vaig fer cap cua i, quan després de 30 minuts de negociació i búsquedes, tenia darrera meu la resta de passatgers esperant trobar la mateixa solució. En el nostre cas era un nou vol que ens havia de portar primer a Frankfurt i després a Barcelona. En principi ho havia de fer a les 12.00, però de nou l’amable gent de Sèrbia ens va fer mostra de la seva acollida retrasant-nos de nou el vol 1,20 h. Perfecte tu. Per sort, el vol de Frankfurt a BCN tan sols es va demorar uns minutets.

Sí sí… sé que son coses que passen i tenen que passar. I que és part de la feina i que poc podem fer. Però fot molt que smepre passi de tornada, mai d’anada (ara va quan … puf).

De moment tanco aquesta primera gira amb en Marky. Ara començo la producció tècnica del Kesse de Tarragona (un nou projecte personal que també m’ha de posar a proba). Com no, en tinc ganes, tot i que de nou no em permeti estar amb el nano durant, com a mínim, 1 setmana més. Però vai escollir aquesta feina.