Rockwave… Ramone’s wave

[SinglePic not found] Gran concert, sí senyor, Tornava a fer falta. Tot i tocar a l’escenari “petit” (ja deia que de petit res) i ser-ne els caps de cartell, no va ser problema per tocar davant d’una audiència entregada des del primer moment, que va omplir tots els forats de la mega-esplanada que teniem davant. Genial. Tos els músics donant el màxim, fet que va ajudar, i moltíssim, a generar un molt bon espectacle.

El festival bastant correcte, amb algunes sorpreses desagradables (Gossip o els caps de cartell Offspring) i d’altres realment espectaculars, com els magnífics Flogging Molly. Curiós, però, que tot el show acabés a mitja nit… 

Després, dia de descans. Llevar-nos tard, passejar per una espècie de platja gens còmoda, dinar en un xiringuito sense gaires pretensions i, per no avorrir-nos (i ja que tenim la possibilitat) anirem a veure els que toquen avui (entre ells els Judas Priest). Feia falta poder dormir una mica, oi tant.

Dels que vem veure tocar destacaria el Opeth, amb qui vem compartir unes (bastantes) cerveses la nit anterior. Suecs, si malament no recordo, amb un estil curiós, contundent i fort. Recomenables. La jornada segona del festival era més heavy, i es notava, per exemple, amb l’entrada dels Cavalera Conspiracy, un record potent i fresc dels Sepultura. Els dos germanets van fer la feina dignament, alhora i precisa. Decepció criticable amb els Within Temptation, tot i la seva perfecte posada en escena i el magnífic so, només superat pels Judas Priest (D1). I aquests últims, sensacionals… son vells, tu… però porten una canya a sobre magnífica.

A mitja nit, taxi cap a l’aeroport, espera obligada, vol nocturn, tren que no arriba i descansar a casa. Anar a veure en Pol, disfrutar molt d’ell, tornar a casa i ara, tot just un parell d’hores abans d’anar cap a Sèrbia, actualitzar una mica el blog… Només em queda Sèrbia i, a partir de dimarts, la producció i direcció tècnica del Kesse de Tarragona. A veure què passa…