Sèrbia

10 h de viatge. Això és el què passa quan un vol anar de BCN a Navi Sad (Sèrbia) en avió… trobar-se a la 1 del migdia al Prat, agafar un vol cap a Munich a les 14.30, esperar 3 h un vol que, al final, sortirà 1 h més tard (aleshores, 4) i que et portin en una Mercedes Vito de l’any de la picor a 80 km/h per recórrer els casi 100 km que separen Belgrat de Navi Sad. Un hotel de luxe (això sí) per passar una llarga nit i un trist matí (trist perquè no fas res… com sempre, esperar i esperar) i, al hall d’aquest excel·lent hotel (tot i que son una mica “cazurros” tots ells), tornar a esperar a que ens portin al festival, a poc menys de 15 minuts en una furgo destartalada.

Però tot per “disfrutar”, en principi del què va ser considerat el millor festival europeu del 2007, cosa que no dubto ara si em poso a la pell del públic, però no pas a la pell de l’artista/grup. Amb una nova falta de respecte, ens vem acabar d’acostumbrar a les aigües calentes i a l’absència de càtering. Absolut, menys en un entrepà d’aspecte dubtós. De nou vem patir aquella sensació de deixadesa dels eslovacs (o eslovens)… però amb un concert espectacular (ens van donar copia en vídeo, penjaré quelcom) on el públic es va entregar de bona manera.

L’equip era un Martin volat, de nou, mal montat. Molts defectes en les baixes frecuències però, sobretot, en aguts. La mescla era difícil perquè si et movies 1 o 2 m, tot cambiava. La gent, però, va disfrutar. Equip de mínims, amb pals de micro de mala cualitat, Crest a control (de 36 canals), que van fer inútils les proves de so (de fet, el line check es va convertir de nou en sound check), posició de FOH desplaáda i super allunyada… Però un bon concert. Ràpid i curt… perquè haviem de plegar a les 3 en punt de la nit, ja que el vol sortia a les 6…