Una Laura diferent

[SinglePic not found]Això és el què molta gent pensa just ara que es comença a escoltar a la ràdio (la primera vegada a tocar de les vuit del matí, a Catalunya Ràdio el passat dimecres precedint en Basses) la versió que en Roger Mas va fer del “Laura” d’en Lluís Llach, en motiu d’un disc homenatge que dilluns es presenta a la Sala B de Luz de Gas. Més de 30 versions (no n’he escoltat cap altre, encara), però la d’en Roger despunta, o això diuen.A principis d’any (pot ser ben entrat), en Roger em comenta que hem de gravar una versió del “Laura”, d’en Llach. Un projecte de Picap on també hi participen altres artistes.

Mesos abans ell (sense la meva participació directa) havia fet el mateix per a un altre disc homenatge, aquest cop pels Sopa de Cabra (el tema escollit va ser el “Hores Bruixes”, que també va rebre molt bones crítiques). Van gravar-lo, editar-lo i mesclar-lo a l’estudi que la discogràfica havia decidit… i tècnicament, “Hores Bruixes” deixa bastant que desitjar. En Roger, amb bon judici, va decidir que “Laura” es gravaria a un estudi de confiança (de la seva confiança), cosa que, alhora, significava que el pressupost seria molt baix. I així va ser. No sé realment si per aquest motiu (broooma) o més aviat per temes artístics es va decidir per una versió només ell amb el piano.

De fet encara recordo un dia que en Roger va venir a casa, emocionat amb el projecte i amb un munt d’idees que, fins aleshores, creia bones. Ens vem passar bona estona donant-li voltes i voltes, quants músics, instruments, etc. Recordo fins i tot que una de les coses que més “por” ens feia era el solo de guitarra. Va sortir de casa entre desanimat, per la crítica (constructiva) que va rebre a casa, i animat, pel nou enfoc que, com ara s’ha vist, ha donat molt bon resultat.

La gravació es va realitzar a Musiclan, justament perquè a la Bucbonera, on hem gravat gran part del nou disc (ja només falta mesclar-lo, editat ja ho està), era difícil gravar un piano de cua. MusicLan en té un i una sala realment preparada. Vem fer coincidir la gravació dels pianos del nou disc amb una sessió dedicada en exclusiva a gravar, editar i mesclar “Laura”, aquest cop en versió de Roger Mas. Això va ser a finals de maig.

[SinglePic not found]La gravació va tenir dos moments claus. El primer va ser conseguir que en Roger cantés alhora que en Xavier Guitó tocava el piano. Una cosa que realment pot sonar sencill, no ho és tant quan ademés es vol que els dos sons (per dir-ho d’alguna manera) seguissin sent independents, sense oblidar-nos que en Roger volia contacte visual amb en Guitó (el pianista). Els de MusicLan (en Jordi Solé principalment), s’ho van currar. Es van utilitzar 6 canals/micròfons per al piano (una tècnica habitual de MusicLan) i el Neumann per en Roger. Aconseguir aquest petit repte, vem dividir el tema en tres seccions: entrada (amb la caractística veu greu d’en Roger), el cos (el resta de la cançó) i el solo d’en Guitó. Aquí arriba el segon punt culminant, o curiós.No recordo si a la segona o tercera toma de la part del “cos”, en Guitó decideix seguir tocant i, per tant, tocar el solo. Ho fa (com ens reconeix més tard) per anar calentant-se i acabar de pulir el solo. El què ell no sabia es que no havia parat el ProTools, que havia gravat aquell solo i que és el que se sent al disc. Una única toma, amb un petit error que us reto a trobar i identificar.

Després d’una jornada vem donar per tancant “Laura”. Casi ens n’haviem oblidat. Dilluns s’edita el disc i, espero, se sentirà durant una bona temporada… ja jutjareu.

PD: Les dues fotografies són d’en Jordi Cantenys, un fotògraf professional que va seguir-nos durant una temporada per fer una exposició sobre artistes catalans. Tenen Copyright de l’autor. Fes clic i les veuràs més grans.