Comentaris a: Una Laura diferent

Per: Ramon Guitó i Pons

Ramon Guitó i Pons — Mon, 22 Sep 2008 21:20:27 +0000

Em dic Ramon, Ramon Guitó i Pons. Sóc el pare d’en Xavier, Xavier Guitó i Gassiot. Fins ara havia estat totalment callat, pel que fa al “solo” d’en Xavier a la “Laura” d’en Llach. Penso que ja és hora de parlar, i deixar-nos de modèsties imposades per l’ètica també imposada. La corrua de segons que en Xavier s’enfila cel amunt amb el seu “solo” a “Laura” és de les meravelles musicals que he sentit aqueixos darrers anys. “És clar; ho diu el seu pare”. Jo repto a qui digui això que ho pregunti a quelsevol músic que sigui músic. Ell us ho confirmarà. I, si no l’heu pogut sentir, no us cal cap cosa estranya per volar. Us ho juro. Gràcies, Xavier per haver aconseguit fer trempar el teu pare!

Per: Francesc

Francesc — Sat, 01 Dec 2007 00:58:49 +0000

I aquell solo que sembla que estigui a punt de trencar-se i llavors remunta fràgil i fluid…

Per: Francesc

Francesc — Sat, 01 Dec 2007 00:57:17 +0000

Puc corroborar que aquella gravació té una màgia d’aquelles difícils de trobar. No “m’és tan difícil recordar” que quan la van gravar ja sabien que acabaven de fer una cosa molt especial. Uff, va dir ell.