Les crítiques a la Tricity 300

Fa molt que no escric i ha estat perquè en certa manera hem tornat a una nova realitat laboral, tremendament estranya. El fet és que hi ha hagut poca feina, però també una necessitat imperiosa de n o gastar massa… total, que les sortides de moment s’han parat i ens hem centrat en sobreviure, que per ser autònom ja és normal.

Aviat sortirem a fer voltetes, però mentrestant he tingut temps per veure altres models, comparar preus i tenir base per criticar més objectivament la Tricity 300. Recordem que té un preu de sortida de 8.000 € i això pica, oi tant que pica.

Ja he explicat per aquí el què m’agrada de la moto, però no el què no. Hi ha prop de 2.000 euros de diferència entre la XMax i la Tricity, i no em serveix d’excusa el fet de les dues rodes de davant. No pot ser que el 20% ho justifiqui tot, i si ho ha de justificar com a mínim recompensa-ho d’alguna altra manera. No m’ha agradat, per exemple, que el seient de la Tricity sigui el “descartat” per la XMax 300. És el seient senzill, que tot i còmode, acava sent feixuc quan fas llargues tirades. Hi ha l’opció de comprar el de la XMax i instal·lar-lo, però son més de 250 € més. Si el van descartar per una moto idèntica, rodes a part, no hauria de ser de sèrie per una moto 2.000 euros més cara. 

Tampoc té cap calaix, bandeja ni similar a l’escut frontal. Pensava que no el trobaria a faltar… i el trobo a faltar. NI que sigui un petit espai per deixar les cuatre coses que et poden molestar a les butxaques o per guardar el mòbil un moment. D’acord que l’equilibri de pesos és sensacional i bla bla bla, i que l’espai de les guanteres està dedicat a la bateria i al sistema ABS, però es podria haver buscat una solució. Si la solució és posar una presa d’encenedor a l’exterior i punt, doncs no anem bé. Com tampoc la incapacitat de treure ni que sigui com opció un suport per mòvil decent, més tenint en compte que la maquineta tampoc porta cap altre extra diferent.

Si mirem la TMax (que no val gaire més, carnets a part), té una pantalla a color, amb conectivitat i mil coses més. La de la Tricity estic convençut que en versions posteriors anirà per aquí: una gran pantalla (que ja ho és) a color (ara és monocromàtica), amb conectivitat i tonteries vàries. Però hem pagat 8.000 €, i ens deixen un visualitzador enorme per només la informació mínima. A vegades tenir cuatre indicador del navegador seria més que suficient!

Diuen que van estar dubtant del nom final de la moto (si Tricity o TriMax) fins a últim moment, conscients que tenien davant seu una màquina capaç de fer rutes tranquil·lament (mai millor dit, també). Escollit Tricity dones a entendre una cosa que sorprèn quan la tens entre cames, però la veritat és que hagués estat de collons haver-hi afegit un parell de coses més: que la cúpula fos movible (com la TMax, encara que no sigui elèctricament) i afegir-hi el sistema de control de velocitat. Aquesta és també una de les coses que he tronat a faltar. El recorregut del gas-motor és molt correcte (o això em sembla a mi), però quan fas tirades llargues i una mica aburrides és fàcil veure com la velocitat cambia ràpidament. A més vas amb el puny sempre “estressat”, quan amb un petit control tindries una mica més de llibertat i descans.

Tot això sabia que no ho tenia quan la vaig comprar, però amb el temps veus que són petits detalls que s’haurien acoplat perfectament al seu preu de venta. D’acord que ha estat i segueix sent un èxit de ventes, i que encara desperta passions (anant per Barcelona acabaré donant octavetes a cada semàfor!), però una cosa és Yamaha i una altra YAMAHA. Segurament, però, tot anirà arribant amb el temps, per allò d’anar seduint de mica en mica el possible comprador.

Moto a terra!

Entrada curta. Perquè m’enrecordi. 24 de setembre a les 9 del matí. El dia anterior vem estar muntant l’equip per un dels escenaris de la

1.000 km en tres dies amb la Tricity 300

Un dels principals motius d’agenciar-me una moto, sigués quina sigués, era poder compatibilitzar millor la feina amb els trajectes. Sóc tècnic de so i sempre