Una volta de BCN a Vilafranca pel Garraf

Ho havia intentat els primers dies que tenia la Tricity 300: havia rodat ràpid per la C-31 fins a Les Botigues de Sitges i havia traçat els primers 5 km del Rat-Penat, la carretereta que et porta al mig del massís del Garraf. I perquè em vaig parar? Doncs perquè estava en rodatge, eren els primers dies i tenia ganes de disfrutar una mica més d’aquella carretera.

I un dia toca. Torno a la C-31 i enfilo cap a Les Botigues i faig el primer tram del Rat-Penat. Cal travessar una urbanització i sembla que entris en territori prohibit, però res més lluny de la realitat. Et fan pensar que allò és casa seva i en realitat és una carretera pública normal. Els primers km són empinats i revirats, però un cop alçats la carretera és d’aquelles de disfrutar. Et deixa al bell mig del parc del Garraf envoltat de res més que natura, de la peculiar del massís. 

Em vaig trobar amb alguns motoristes (molt més ràpids, clar) que també la disfrutaven i, la veritat, eren més llestos que jo. Hi vaig pujar a la tarda, per tant, tenia el sol de cara tota l’estona. El contrast em feia anat més a poc a poc del que ja voldria. En sentit contrari tens el sol a l’esquena i, per tant, sempre hi veus. Així que recomanació: feu-la amb el sol a l’esquena (de les Botigues a Vilafranca pel matí o a la tarda de l’inrevés).

Tot el paisatge cambia una mica quan et trobes amb Olivella. Aquell petit poble/urbanització (on hi ha un monestir budista que ni em va atraure una mica) obra la porta a una carretera més “normal” que et porta fins a Sant Pere de Molana, a tocar de Vilafranca del Penedès. Passes del semi-desert del Garraf a zona de vinya i, per tant, més verd, més abres i més “vida”. Bonic contrast, sincerament. La carretera en general és tranquil·la de trànsit i, insisteixo, divertida.

La tornada la vaig tornar a fer per on coneixia: N-340 fins a Avinyó Nou (que és un tram de carril únic per sentit) i allà trenco a la dreta per agafar la BV-2411 que et porta fins a Begues. A aquelles hores, amb poc trànsit (moltes bicis, aixì sí) i igual de divertida, tot i que més ràpida, també per l’insistent veí que deu tornar de treballar, es coneix la carretera com la seva mà i vol arribar a casa quan abans millor. Sense problema. De Begues baixes a Gavà i torno a casa per la C-32.

Van ser un parell d’hores molt divertides i que segurament repetiré (aquest cop si és de tarda, al revés!).

Les crítiques a la Tricity 300

Fa molt que no escric i ha estat perquè en certa manera hem tornat a una nova realitat laboral, tremendament estranya. El fet és que

Moto a terra!

Entrada curta. Perquè m’enrecordi. 24 de setembre a les 9 del matí. El dia anterior vem estar muntant l’equip per un dels escenaris de la

1.000 km en tres dies amb la Tricity 300

Un dels principals motius d’agenciar-me una moto, sigués quina sigués, era poder compatibilitzar millor la feina amb els trajectes. Sóc tècnic de so i sempre